Quina
classe de mestra vull ser era una pregunta que no m'hi havia fet mai,
només pensava que volia transmetre els coneixements que jo tènia
als meus alumnes i que ells em transmetessin els seus i entre tots
aprendre alguna cosa tots els dies que ens servís per a les nostres
vides. Però després d'haver-me llegit el llibre Va de mestres de
Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà m'he adonat que hi ha molts
tipus de professors, aquells que es tanquen en ells mateix i no
comparteixen les seves idees amb els altres, aquells que comparteixen
les seves idees però es veuen menyspreats per la resta dels seus
companys...però ara vaig a parlar que tipus de professora vull ser
jo.
Jo vull ser una professora que estigui implicada en la relació amb els seus alumnes, és a dir, que si jo veig que un dels meus alumnes ho està passant malament per algun motiu, no ha de ser específicament relacionat amb el col·legi, sinó que també pot estar passant-ho mal a casa, en aquest tipus de coses intentaré estar recolzant al meu alumne el màxim possible perquè si almenys a casa l'aquesta passant mal i no es pot solucionar perquè són causes externes al col·legi se senti el més còmode possible. En les meves classes si hi ha alguna cosa que no vaig a permetre és qualsevol tipus de discriminació per raons de sexe, pes o religió. Per a mi cadascun dels alumnes que tingui en classe seran tractats de la mateixa forma, no hi haurà favoritismes, per a mi tots han d'aprendre i treure el major partit d'ells mateixos perquè això és una peça clau per a l'educació.
Respecte a la relació amb els pares, serà una tasca més difícil en alguns casos que la relació amb els alumnes. Amb els pares caldrà tenir una cura extrema en l'elecció de les paraules, perquè molts d'ells mai veuen que el seu fill tingui un mal comportament en classe o que per algun motiu li costi més una assignatura que una altra, i el professor en explicar-li-ho en l'alguns casos veu que els pares d'aquest nen li tiren la culpa que el seu fill suspengui, per això cal parlar amb molt tacte i cura, hi ha vegades que el problema amb les famílies serà dur i influirà d'alguna manera en l'alumne, però per això no em donaré per vençuda i faré que tots tant els pares, com l'alumne, com jo mateixa arribem a un acord per a la millor evolució de l'alumne
I finalment, però no menys important la relació amb els altres mestres. Per a mi en les escoles ha d'haver-hi comunicació entre els professors per comparar mètodes, pot ser que un professor tingui problemes per explicar un tema als seus alumnes en aquest cas seria una bona opció que ho comentés amb els altres professors per a que entre tots puguin aconseguir que aquest professor pugui ensenyar aquest tema, perquè no oblidem que el principal objectiu d'un professor és que els seus alumnes arriben disposats a aprendre al col·legi i que per tant ho facin de la millor manera possible. En els claustres, jo intentaré donar la meva opinió sobre les millores que es puguin dur a terme en el col·legi perquè tot vagi a millor, per a mi tots hauríem de mirar pel mateix bé, el bé de l'alumne.
Com a conclusió vull destacar una frase del llibre Va de mestres “ Un bon mestres ha de vibrar davant dels seus alumnes, els ha d'escortar, ha d'estar al seu costat i trobar la manera perquè s'engresquin a aprendre coses importants”
Jo vull ser una professora que estigui implicada en la relació amb els seus alumnes, és a dir, que si jo veig que un dels meus alumnes ho està passant malament per algun motiu, no ha de ser específicament relacionat amb el col·legi, sinó que també pot estar passant-ho mal a casa, en aquest tipus de coses intentaré estar recolzant al meu alumne el màxim possible perquè si almenys a casa l'aquesta passant mal i no es pot solucionar perquè són causes externes al col·legi se senti el més còmode possible. En les meves classes si hi ha alguna cosa que no vaig a permetre és qualsevol tipus de discriminació per raons de sexe, pes o religió. Per a mi cadascun dels alumnes que tingui en classe seran tractats de la mateixa forma, no hi haurà favoritismes, per a mi tots han d'aprendre i treure el major partit d'ells mateixos perquè això és una peça clau per a l'educació.
Respecte a la relació amb els pares, serà una tasca més difícil en alguns casos que la relació amb els alumnes. Amb els pares caldrà tenir una cura extrema en l'elecció de les paraules, perquè molts d'ells mai veuen que el seu fill tingui un mal comportament en classe o que per algun motiu li costi més una assignatura que una altra, i el professor en explicar-li-ho en l'alguns casos veu que els pares d'aquest nen li tiren la culpa que el seu fill suspengui, per això cal parlar amb molt tacte i cura, hi ha vegades que el problema amb les famílies serà dur i influirà d'alguna manera en l'alumne, però per això no em donaré per vençuda i faré que tots tant els pares, com l'alumne, com jo mateixa arribem a un acord per a la millor evolució de l'alumne
I finalment, però no menys important la relació amb els altres mestres. Per a mi en les escoles ha d'haver-hi comunicació entre els professors per comparar mètodes, pot ser que un professor tingui problemes per explicar un tema als seus alumnes en aquest cas seria una bona opció que ho comentés amb els altres professors per a que entre tots puguin aconseguir que aquest professor pugui ensenyar aquest tema, perquè no oblidem que el principal objectiu d'un professor és que els seus alumnes arriben disposats a aprendre al col·legi i que per tant ho facin de la millor manera possible. En els claustres, jo intentaré donar la meva opinió sobre les millores que es puguin dur a terme en el col·legi perquè tot vagi a millor, per a mi tots hauríem de mirar pel mateix bé, el bé de l'alumne.
Com a conclusió vull destacar una frase del llibre Va de mestres “ Un bon mestres ha de vibrar davant dels seus alumnes, els ha d'escortar, ha d'estar al seu costat i trobar la manera perquè s'engresquin a aprendre coses importants”
